once

després del fang quedem nosaltres,
fòssils pneumàtics d'incomprensible textura.
recòrrer novament la distancia peu-ull,
és relativament impossible,
totalment inútil.
les espores ho han arrasat tot.
no queda res, només nosaltres,
dos éssers que no comprenen el diàleg dels cosos famèlics.

eva méndez doroxo

fred

la barreja de sabors explosiona a la meva pell.
busco, amb nerviosisme, la darrera caricia,
l'infinita forma en la que perdre'm.
novament reneixent de la rossada, em llevo,
agónica i núa, suant paraules d'incomprensible fonètica.
demano a crits que el soroll m'invaeixi de nou,
entre els llençols freds de cosos vius.

formo part de tú.

eva méndez doroxo

dor

doe,
como nunca antes.
os golpes,
as palabras,
a indiferencia,
non prenderon esta dor descoñecida.

novamente invisible,
véxote, persoaxe da película da que non formo parte.
tou do outro lado da dor,
do lado no que os cutielos resgan a pel,
as bágoas secan a vida,
o latexo impregna o chan.

doe,
como nunca antes,
como endexamais despois.

eva méndez doroxo

eu falo 2

contracturada a miña lingua desexa.

aniquilada, no sangue, agónica, a miña lingua protesta.

significa,

chora desligada dos teixidos da boca,

significa,

está na cadea,

debilitada, morna, a miña lingua acaricia.

es a miña lingua, voa.

eva méndez doroxo