incompleta

tou, (tamos),
experimentando.
qué comunico?
non oio os teus lamentos,
berra con máis forza.

ansío cos ouvidos estoupen,
se enchan do teu son.

agarrame,
agarrame,
agarrame, faime túa.

sen forzas,
exausta de silencio,
lambo o apendice de nós.

eva médnez doroxo

experimentos gastronomicos

desexo cociñarte.
prender o forno,
quentar a tixola,
fundir a manteca e bater os ovos.

amasarte quero.
afondar meus dedos no teu corpo,
darche voltas incansable,
probar tua flexibilidade ata que descoles da miña pel sen esforzo.

darche a forma pretendo.
baixo meus ollos collerte,
mover tua masa informe e catar un anaco de ti antes de deixarte de novo,
no forno, arder, prender no lume que te fai sabroso.

eva mendez doroxo

tartaleta de nadal

bátote,
rebosan por entre meus dedos os ingredientes mornos.
ela, a boca que non comprende, debóranos.
doe a gorxa ao tragar o veleno que nos suministra.
indefensa e dócil cociño, unha vez máis, para nós.
apártolle a boca, achego a túa.
derreto teus ollos no lume,
moo a fariña dos ósos,
cociño os anacos que quedan de nós.

bátonos.

eva méndez doroxo

escoitando guy farley

et remeno,
rebosen per entre els meus dits els ingredients tebis.
ella, la boca que no ens compren, ens debora.
fa mal la gola al empassar el verí que ens suministre.
indefensa i dócil cuino, un cop més, per nosaltres.
li en retiro la boca, m'apropo la teva.
derreteixo els teus ulls al foc,
molc la farina dels ossos,
cuino els bocins que queden de nosaltres.

ens remeno.


escoltant guy farley

de coco 3002

Pretendo mollar os beizos no mel que compón os teus silencios.
Mergullarme na tenrura da distancia, abrigándome coa túa indiferencia.
Suprimíches a suavidade do meu ser para non terme atida.
Incomprendín que NON estás.
Aseméllote nas risas furtivas dos nenos.
Transformeinme en ar para poder atoparte axiña, máis non te vexo.
En min estás, nestas liñas, en cada bagoa que escorre pola necesidade das túas caricias.
Lembro que non te soñei polas marcas invisibles dos meus desexos. Elas son o que queda de nós.

eva méndez doroxo

Pretenc mullar els llavis en la mel que composa els teus silencis.
Submergir-me en la tendreça de la distancia, abrigant-me amb la teva indiferencia.
Has suprimit la suavitat del meu ésser per no tenir-me retinguda.
He incomprés que NO hi ets.
T'asimilo en els riures dels nens.
M'he transformat en aire per poder trobar-te ràpid, però no et veig.
Ets en mi, en aquestes lineas, en cada llàgrima que escorre per la necessitat de les teves caricies.
Recordo que no t'he pas somiat per les marques invisibles dels meus desitjos. Elles són el que queda de nosaltres.

de xenxibre 3001

Son escapista.
Licenzada en técnicas de desaparición.
Doctora en invisibilidade e con Cátedra no arte de non existir.

Ti habitas nos meus momentos. Nos intres que non existo.
E faiste etereo na ralidade, cando preciso excusarme, cando non te teño.
Mostreinme salvaxe un dia, pero invisible para poder tocarte.

eva méndez doroxo

Sóc escapista.
Llicenciada en tècniques de desaparició.
Doctora en invisibilitat i amb Càtedra en l'art de no existir.

Tú habites en els meus moments. Els espais en que no existeixo.
I et fas eteri en la realitat, quan necessito excusar-me, quan no et tinc.
Em vaig mostrar salvatge un dia, però invisible per poder tocar-te.

galetas de gengibre 1001

Necesito que me soñes.
Que todavía, aínda, me creas entre a pel e a tela.
Preciso ca humidade che encha a gorxa de desexo,
que imaxines a posibilidade, ficción, de terme na túa boca.

É imprescindible que adores a feitura da miña sombra dibuixando un sorriso nas túas maus.
Considero que non existe outro xeito de reterme.

eva méndez doroxo

Necessito que em sommiïs.
Que a més a més, encara em creguis entre ta pell i la tela.
Preciso que l'humitat t'ompli la gol·la de desitg,
que imaginis la possibilitat, ficció, de tenir-me a ta boca.
És imprescindible que adoris la forma de la meva ombra dibuixant un somrriure entre tes mans.
Consider que no existeix altre mode de retenir-me.