cabaleiros e musas.

non teño intención de someterme aos teus delirios.
imprimín o medo na miña dermis,
agora,
por sempre nela,
amosareincha espida, tal como fora.

craváchesme as agullas da contención,
rexeitando as miñas formas,
armando unha nova Eu entre fíos tinguidos de sangue,
o meu, o dela, o de todas aquelas que aínda están por chegar.

eva méndez doroxo.

trufas e crema de castañas.

quero esgazar a gorxa no esconxuro dos teus beizos.
morrer infinitamente, sen permiso do corpo.
amosarche o sentido da liberdade
con cada bocado destes dentes.

quero afondar os dedos,
no unto das túas mentiras
e deborarte como predador que fuches.
chantar as uñas no desexo,
afogar os sentidos,
deixarme invadir.

eva méndez doroxo

viatge a ítaca.

deixo que la fluorescència s'apoderi de mi.
que la meva sang es torni densa
per tal de que ells, els que m'habiten,
puguin xuclar-la, gaudir-ne,
alimentar-se.

m'ofego en el plaer de sentir-me buida,
d'extremar la presència dels qui s'oculten
sota la pell marmòrea d'una dona.

entretinc la gana,
enfonssant els dits en la carn sucosa,
la que em fa ser l'àpat d'unes dents ferotges,
d'unes boques dolces que faran trencadissa
amb els meus òssos.

gaudeixo cada segón anterior
al banquet on, novament,
el meu cos serà l'éxtasis dels convidats.

eva méndez doroxo.