domingo, novembro 15

de coco 3002

Pretendo mollar os beizos no mel que compón os teus silencios.
Mergullarme na tenrura da distancia, abrigándome coa túa indiferencia.
Suprimíches a suavidade do meu ser para non terme atida.
Incomprendín que NON estás.
Aseméllote nas risas furtivas dos nenos.
Transformeinme en ar para poder atoparte axiña, máis non te vexo.
En min estás, nestas liñas, en cada bagoa que escorre pola necesidade das túas caricias.
Lembro que non te soñei polas marcas invisibles dos meus desexos. Elas son o que queda de nós.

eva méndez doroxo

Pretenc mullar els llavis en la mel que composa els teus silencis.
Submergir-me en la tendreça de la distancia, abrigant-me amb la teva indiferencia.
Has suprimit la suavitat del meu ésser per no tenir-me retinguda.
He incomprés que NO hi ets.
T'asimilo en els riures dels nens.
M'he transformat en aire per poder trobar-te ràpid, però no et veig.
Ets en mi, en aquestes lineas, en cada llàgrima que escorre per la necessitat de les teves caricies.
Recordo que no t'he pas somiat per les marques invisibles dels meus desitjos. Elles són el que queda de nosaltres.

1 comentário:

Anabela Brasinha disse...

Olá Eva,
vou gostando de ler os teus poemas,
não tendo tempo, deixo um pequenino,

Não arrecada nada,
de cada vez ama para sempre,
presente dado,
tudo o que conta ser no agora,
Seu Bem!

Free Counter and Web Stats