Necesito que me soñes.
Que todavía, aínda, me creas entre a pel e a tela.
Preciso ca humidade che encha a gorxa de desexo,
que imaxines a posibilidade, ficción, de terme na túa boca.
É imprescindible que adores a feitura da miña sombra dibuixando un sorriso nas túas maus.
Considero que non existe outro xeito de reterme.
eva méndez doroxo
Necessito que em sommiïs.
Que a més a més, encara em creguis entre ta pell i la tela.
Preciso que l'humitat t'ompli la gol·la de desitg,
que imaginis la possibilitat, ficció, de tenir-me a ta boca.
És imprescindible que adoris la forma de la meva ombra dibuixant un somrriure entre tes mans.
Consider que no existeix altre mode de retenir-me.
Sem comentários:
Enviar um comentário