areal

encara arrossego el teu sabor per les meves escames,
encara sento les llàgrimes dins l'ós, sota la pell.

miro les meves mans buides sense els teus petons,
formigueixo inquieta quan la teva presència m'invaeix.
en la inmensitat de l'univers femení t'has perdut,
ja no saps arribar al port dels meus llavis,
ni vislumbres les espurnes deurades del meu esperit salvatje.

eva méndez doroxo