Sant Jordis d'ahir i d'avui.

enyoro la musicalitat del nostre cos entrellaçat,
de les teves mans, mullades, passant les pàgines,
mentres en silenci, em llegies la pell.

enyoro les mossegades d'unes dents desconegudes
que em traspasaven l'ànima com si fosin espines
d'una pasió, que em va fer adicta als colors que la gent no pot tocar.

enyoro que els nostres ulls abdiquessin furiosos
quan les paraules queien d'una muntanya de lletres,
insignificant sota les nostres parpelles,
i tot i això enyoro, simplement, escoltar les nostres pases sota la pluja,
sobre el mosaic petri d'una ciutat en construcció,
la que varem abandonar per viure la nostre vida.

eva méndez doroxo