no trobo la resposta dins l'univers eteri que em reprèn com si fos una fada a disseccionar sota l'atenta mirada del col·leccionista d'insectes.
m'obren el pit per extreure'n l'insignificança.
la pressió sobre els meus músculs es fa insuportable i esclato en un milió doscents mil bocins de mi mateixa.
l'essència d'una dona és la fórmula matemàtica que s'extreu d'esprémer cada una de les inquietuds de la seva historia.
l'obsessió de l'ésser humà no és més que l'indiferencia absoluta.
la manca d'identitat,
comunico la meva imperfecció als ulls científics que analitzen l'alteració rítmica de les meves constants.
sóc l'eficiència absoluta de la gravetat humana, la extrapolació del caos, la paraula no inventada.
eva méndez doroxo
Sem comentários:
Enviar um comentário