suicidio feminino

todas nós, poetas suicidas, despertas na noite, impasibles ao frío,
escribimos a dor nás páxinas,
a paixón entre os versos, eles, os fillos das mortas.
unhas gotas de lume entre o poema e vida.

somos as suicidas dunha historia, a nosa,
dunha traxedia, a humana,
dunha incongruencia: a existencia toda.

estamos en constante caída libre, contra un chan inalcanzable,
sen saber se ao fin atoparemos esa morte anhelada, buscada, desexada, finalmente atopada.

eva méndez doroxo

totes nosaltres, poetes suicides, despertes en la nit, impassibles al fred,
escribim el dolor a les pàgines,
la passió entre els versos, ells, els fills de les mortes.
unes gotes de foc entre el poema i la vida.

som les suicides d'una història, la nostra,
d'una tragedia, la humana,
d'una incongruència: tota l'existència.

estem en constant caiguda lliure, contra un sól inabastable,
sense saber si a la fi ens trobarem amb la mort anhelada, cercada, desitjada, finalment trobada.