enyoro les teves paraules acariciant-me la llengua.
comprensiu i extrany l'alé es confon
quan em debores la pell.
encara sento la palpitació del teu cor en les meves cames,
la suavitat d'unes parpelles que atemorides no es tanquen,
l'olor a pols en l'habitació, des d'aleshores, abandonada.
eva méndez doroxo
Sem comentários:
Enviar um comentário