cauen les fulles tardorenques
quan abaixo el mitjons de l'inconcient.
afortunat l'home que esnifà la meva
essència abans que es solidifiqués
tota jo.
repto sense més ambigüetats que la meva pell nua.
exclusivitat analógica dels temps físics.
com abans, ara, sempre i després seré
l'objecte inanimat de l'ànima homónima
d'altre ésser escaïent.
eva méndez doroxo
Sem comentários:
Enviar um comentário