sintàxis

aleshores s'obrí la porta.

els ulls enigmàtics pujen per les camens,
el formigueix eclosiona,
quan l'encreuament dels cossos fa impossible la retirada.

una dona nua,
una dona sola,
una dona abstracte recorreguda per un exércit d'insectes
que conformen l'apariencia de l'home,
l'ésser antagònic que m'explora i m'inspecciona
sota la mirada inquieta del qui se sap descobert.

aleshores, s'obrí la porta.

eva méndez doroxo