quantes hores haig d'esperar-te?

sento la frescor del teu alé
més enllà de la porositat que em conforma.
el misteri s'aproxima amb reptil subtileça,
ple d'errates i incongruencies.
l'espit de saber-te a prop
traiciona la meva cadencia,
fent-me descubrir-me els ulls,
mirall en el que els reflexos
deformen la realitat orbitant.

nosaltres, els ciborgs, no pretenem substituir
la mundana correcció orgànica,
tan sols, sentir-vos dins nostre,
en el vostre interior mostrar-nos
i formar part de l'éssencia vaporossa de l'alé
de qui abans i ara em penetra silenciós.

eva méndez doroxo