t'enyoro

els teus dits sabor cirera gaudint de la meva incongruencia.
m'arrossego per l'humitat dels pensaments antagònics,
més enllà de la solemnitat d'una hora prefixada, agardo.

mollo os beizos nas lembranzas e o chocolate amargo invádeme os poros.
sorbo a necesidade de ti,
relamo as palabras que pronunciamos a berros, t'enyoro.

espero que m'incloguis en les teves dinàmiques diurnes,
en l'espera de fondra'm sota un alé desconegut i unes mirades de pebre.

agardo mergullar miña desesperación na inmensidade oceanica do teu descoñecemento,
reprimir a diabolica circunferencia na que nos perdemos cada noite.

eva méndez doroxo