fibras xx9

mudei a pel,
foi unha nova metamorfose,
unha viaxe ao fondo dos fluidos para desprenderme das ás atrofiadas.

mergullada na incomunicación orgánica afondei,
parou o son.
ingrávida e hipercalórica caín na profundidade do que non coñezo: a morte.

fun suprimida dende o teclado,
enterrada dende as bágoas,
esquecida máis aló do recoñecible.

tapáronme a boca,
encherónme o corpo de ferruxe.

envolta na ignorancia e crida na non respiración,
absorvin sabiduria,
comín vosos excrementos,
acumulei a forza do insecto e rachei as capas que me protexían.

tropezo co meu cadáver,
non lembro as miñas outras vidas,
sei delas polas tatuaxes da pel que abandono,
señaís inequívocas de que vivín noutras épocas.

surxín da complicidade do proceso,
completei o meu abdomen,
a miña transparencia texturizada e un organismo simple co que moverme na contemporaneidade.

eva méndez doroxo

he mudat de pell,
ha estat una nova metamorfosis,
un viatge al fons dels fluxes per despéndre'm de les ales atrofiades.

submergida en l'incomunicació orgànica m'he enfonsat,
el só ha parat.
ingràvida i hipercalòrica he caigut en la profunditat del que no conec: la mort.

he estat suprimida des del teclat,
enterrada des de les llàgrimes,
oblidada més enllà del que es pot reconeixer.

em van tapar la boca,
em van omplir el cos d'òxid.

envolta en l'ignorancia i creguda en la no respiració,
vaig absorvir sabiduria,
vaig menjar el vostres excrements,
he acumulat la força de l'insecte, trencant les capes que em protegien.

ensopego amb el meu cadàver,
no recordo les meves altres vides,
sé de la seva existencia pels tatuatges de la pell que abandono,
senyals inequívoques d'haver viscut altres époques.

he surgit de la complexitat del procés,
he completat el meu abdomen,
la meva transparencia texturitzada i un organisme simple amb el que moure'm en la conteporaneitat.