infidelitat

em costa respirar,
el cor se m'encongeix a una velocitat de vertigen,
noto com m'ofego.
repaso els coneixements respiratoris,
intento omplir-me d'aire,
pero nomes aconsegueixo que el proces s'acceleri.
em presiono el pit amb destreça.
t'enyoro. encara no et conec, o potser et vaig oblidar fa temps,
pero sento que t'enyoro quan l'aire se m'obstueix a la gol·la.
soc jo, la dona perduda que no te prou oxigen en aquest mon de ciment,
la que no et pot veure perque els grisos o cubreixen tot.

eva mendez doroxo