trombosis

intimida'm amb les paraules improninciades.
els gestos marmoris m'aferren a la teva pell.
t'enyoro.
soc mig esser sense les teves caricies.
imprudent i magnifica, pero insignificant a l'hora.

m'arrossego entre les comes de la distancia,
rellegint la teva indiferencia per trovar-nos en ella.

no puc entendre quin moment es l'adequat per desapareixer,
tot hi aixo, replego les meves plomes mullades, i volo, mes enlla dels records,
per tornar a neixer en la teva pell desmemoriada.

eva mendez doroxo