x 389

oculta entre nostres absències
no tinc conciència d'existir.
penetro a l'inconcient
desconfigurant els ossos,
no et trobo al final del procés,
ets l'espectador de la meva incongruència.
m'enyores?
mai has entés el meus cos,
la meva llengua húmida parlant dels contorns,
exhausta vaig caure al penyassegat del teu ventre,
inexplorat, auster,
m'allunyes de tú,
em tornes invisible a la teva pell.

eva méndez doroxo