amb gotes de ron

tremolo,
els dits no responen als impulsos nerviosos.
estic atrapada a la teva boca,
no em comprens, però t'impacientes i m'expluses.
et serveixo de sac de boxe,
dones cops a la meva incertesa amb la força del silenci.
t'escric en una llengua que m'és aliena per tal de que em comprenguis,
em refuxío en les paraules pronunciables,
m'arrosego per l'escorça del record: tà pell.
més enllà de nosaltres s'exten un oasis,
un pasadís amb les incripcions del idioma en el que interpretar-nos.

eva méndez doroxo

tremo,
meus dedos non respostan aos impulsos nerviosos.
estou atrapada na túa boca,
non me comprendes, pero impaciente expúlsasme.
sérvoche de saca para o boxeo,
golpexas miña incertidume coa forza do silencio.
escréboche nunha lingua que me é allea para que me entendas.
refúxiome nas verbas pronunciables,
arrástrome pola corteza da lembranza: túa pel.
alen de nós exténdese un oase,
un corredor coas inscripcións do idioma no que interpretarnos.

eva méndez doroxo