em costa respirar

haig de ser l'emissaria de la mort.
la persona, individu-catalitzador de dolor.
un ésser diminut sota l'inmensitat d'un univers que m'esclafa.

no comprenc el meu destí.
invaeixo altres cossos amb l'esperança de desapareixer,
però els teixits em corrompeixen la sang,
em transportan per l'excrement humà.

aconsegueixo ser la Daesa malaida.
la corba aliniada,
la perfecció numérica,
la companya rebutjada.

m'omplo de respiració invertida,
exhalo l'alé d'altres vides per continuar adorada,
imprimeixo ira als meus gestos marmoris,
sóc el dit que no has tocat encara.

eva méndez doroxo