inevitablement,
no sóc res,
tant sols tot,
indefinidament res.
m'imagino inscrita en l'oblit dels teus llavis.
mossegada amb els ullals de llop que m'esborren.
torno a la realitat quan les teves mans m'escalfen la por.
renego dels matins que ens allunyen,
de les tardes en les que et perds,
de la nit que em torna invisible.
t'odio.
incontingudament,
des del desig de ser teva.
eva méndez doroxo
Sem comentários:
Enviar um comentário