trencadissa

em segueixes sent desconegut,

i alhora, ets l'únic que comprenen els meus dits.

la meva boca s'apaga,

en la dificultat d'entendre't,

però se m'inflama la llengua al sentir-te en ella.

no sóc l'experta humanista amb qui confondres,

només l'impacient sonàmbula que t'espera.

eva méndez doroxo