al mig del mar,
les llàgrimes es tornen sal que crema,
pedres en els tormells que m'enfonsen
a l'univers de la no respiració pulmonar.
el gris emana dels meus porus,
fent-me sirena, nua, de comprensió humana.
exerceixo el meu poder en la nit,
on l'ombra de mi mateixa em fa eterna.
eva méndez doroxo
Sem comentários:
Enviar um comentário