tortuga de sorra

sóc una caricia a la teva memòria tàctil.

un objecte inanimat

amb qui un dia vas jugar a coneixer.

pretenc que les teves escames m'oblidin.

quan em respiris, 

les teves branquies atrofiades, tornaran a respirar.

podrem nedar a l'estany dels improbables,

jugant a ser impossibles,

a tant sols entreteixir-nos l'un amb l'altre,

aliens,

invisibles.

eva méndez doroxo