no imagino els dits recorrent altre destí que el teu cos.
infinito ser de peregrina incertidume,
na que mergullo a lingua sen saberche o fondo.
comparteixo els badalls d'absència, de nits de llengües mortes,
de pells perdudes...
....agardando beizos salvaxes que non ollen o meu contorno amorfo,
a miña espida deformidade,
e sepan devorarme co medo de quen se sabe observado,
nun desexo tormentoso que queima, esmaga, aterra!.
eva méndez doroxo
Free Counter and Web Stats
