recorda'm

quan les teves mans s'enfonsen
en la foscor de les meves formes,
el temps s'atura,
els segons es transformen en milímetres,
les caricies en hores,
la pell en dunes del desert d'un silenci
que es fa etern entre els gemecs
de les agulles del rellotge.

eva méndez doroxo
(escoltant infinite excursions)