granotes a la pantxa.

no imagino els dits recorrent altre destí que el teu cos.

infinito ser de peregrina incertidume,
na que mergullo a lingua sen saberche o fondo.

comparteixo els badalls d'absència, de nits de llengües mortes,
de pells perdudes...

....agardando beizos salvaxes que non ollen o meu contorno amorfo,
a miña espida deformidade,
e sepan devorarme co medo de quen se sabe observado,
nun desexo tormentoso que queima,  esmaga, aterra!.



eva méndez doroxo