m'enyoro

hi ha dies en que l'ullcluc de la tardor
em recorda el temps de fulles tendres sota el teu cos.

les llengües mai van arribar a entendres,
però, a mitjanit, quan la son fà via en altres éssers,
nosaltres jugavem a ser.

mossegades nervioses entre crits d'ocells faments.
mai he tingut enyorança,
i ara,
mullada per la pluja d'anys distrets,
m'enyoro.

què ha estat del meu cos?


eva méndez doroxo