mirall.

torno a ser la frívola imatge que admires.
sota els peus, reseguint-me la pell,
els cadavers de les altres vides:
la dona esclafada pel teu silenci,
una ninfa en les teves mans,
qualsevol pell fen-te caricies.
ara ja torno a ser una musa entre els teus llavis,
allò que des de lluny espies,
per saber-te font ardent dels meus misteris,
els que per sobre dels ulls esperen que algú els descubreixi.
avui, he vist com em miraves,
extrany i pasional,
contingut en les teves misèries,
afortunat de no tenir-me.


eva méndez doroxo.