del quadern de les obsesions: blanc.

et somio en els colors del ahir,
de quan els teus llavis vigilaven les meves pors,
i les llengues, verges de records encara,
s'enfonsaven en la dramàtica tasca d'acomiadar-se,
un matí rere d'altre.
sense treva les caricies lluitaven
en la nostalgia d'unes pells transparents,
les que ara enyorem entre les boires
d'un somni incandescent.

eva méndez doroxo